sexta-feira, 1 de julho de 2011

Apunts per una Historia dels Centres Catalans a São Paulo - Brasil (2)

Segona Partla llavor va creixent...
1955 - Centre Català de São Paulo: Fundat, tal i com em dit abans, per substituir el Catalonia, que es dissolgué per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme; l’únic canvi real entre la primera societat i la segona va ser el nom, ja que no en variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social on estava domiciliada.
Del canvi de local en tenim referència mercè a l’edició de nº 15 de la revista Barcelona, de la que us posem unes imatges de la primera i última pàgina on hi trobem l’adreça nova de la Seu.
Les activitats principals foren l’Aplec de Sardanes, organitzat per la Colla Sardanista CATALUNYA, que s’inicià el 1957 i que pel 1969 arribà a la dotzena convocatòria i també organitzaren partides de billar el diumenge, representacions de teatre català i també L'Esbart Dansaire Pau Casals, que fou dirigit per En Josep Font, fins el 1957 i per En Joan Comelles fins al 1963.
L’ infraestructura del local oferia els serveis de bar, restaurant, biblioteca saló de festes i una gran terrassa anomenada Pati Blau. Publicà durant bastants anys un butlletí mensual amb noticies del Centre, de la colònia catalana i de Catalunya i d’altres publicacions:
Catalunya (Del número 1 al 5, com a mínim: “Divulgació cultural-informacions”; el número 7 no porta subtítol, i el número 8:“Portaveu dels catalans del Brasil”) São Paulo. Fet en català, duia noves de les activitats dels socis, notícies de 1'interior, biografies, contes, poemes, etc. Diuen “que no serveix a cap partit o capelleta i que fuig de totes les tendències, adherint-se, automàticament, a tots els catalans liberals que lluiten a 1'interior i arreu del món per un sol i vell Partit: Catalunya!”. El número 1 surt l'abril de 1954, i el 9 i últim, el juny de 1955. Tenien vint pàgines de 16,2x22,8, impreses a dues columnes, il·lustrades i amb anuncis. La portada del primer número - les altres no- era en colors. El número 8 del mes de març de 1955 és completament diferent: té quatre pàgines de 38x28, a quatre columnes. La correspondència s'havia de fer arribar a Caixa Postal número 8728, i la impremta fou Impressora União Ltda., rua Abolição, 2O1. CEHI: 3,4.Biblioteca Figueras: 1, 6. Col·lecció particular (A. Roqué): 5, 7.
El 1956 l’entitat assumí la publicació d’un número de la Revista de Catalunya (Institució de les Lletres Catalanes) São Paulo. Aquest número, amb les mateixes característiques literàries de totes les altres Revista de Catalunya publicats a 1'interior i a 1'exili, va ser redactat i confegit a Catalunya. Hi col·laboren, entre d'altres, Carles Riba, Jordi Rubió, Ferran Soldevila, Josep Trueta, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Campmany, Joan Triadú, Pere Calders i Clementina Arderiu. El número següent, el 106, va sortir un altre cop a Mèxic. Consta com a director Paolo Duarte, ja que per raons legals havia de ser un brasiler. Aquest exemplar, el número 105, continua la numeració de 1'interior i 1'exili. Té setanta pàgines de 23,5x 16, impreses. Com a redacció consta el carrer São Bento, 405, 11 andar-Sala 1122, i la impremta és Ipsis, SA (r. R. S. Bueno, 2125). CEHI: 105. Biblioteca Figueras: 105.
Pel juny-juliol de 1957 tenim constància de que es troba un exemplar del numero 2 de L’Esquitx (São Paulo). Referència: relació de Fivaller Seras.
El més Petit de Tots (Butlletí del Centre Català de São Paulo) São Paulo. Fet en català, duia noves de la vida del Centre, notícies de 1'exili i de 1'interior, textos literaris, lliçons de català, poemes, etc. Entre els propòsits inicials cal destacar “1'autèntica explicació de l’existència dels Centres Catalans per aquestes terres americanes que ens acullen: la nostra fidelitat a la terra que ens veié néixer i a la cultura que forjaren els nostres avantpassats”. El número 1 surt el març-abril de 1959, i el 12 i últim, el juliol-agost de 1960. Tenia quatre pàgines de 31,5x21,5, ciclostilades amb la capçalera impresa; duia anuncis. L’adreça era la del Centre (rua Conselheiro Furtado, 684). Entre altres col·laboradors, s’hi destaquen Pere Grases i Victor Castells. Arxiu Nacional: 2, 12.
Quatre Barres (Centre Català de São Paulo) São Paulo Fet en català, duia noves de la vida del Casal i el seu programa d'activitats, notícies de 1'exili i de l'interior, història de Catalunya, poemes. Quan començà la seva edició, el president del Casal era l’Eduard Sala Sabaté, i el secretari, Jordi Secall Ollé. El número 1 surti l'abril-maig de 1961, i el número 3, el setembre-octubre del mateix any. Tenia de sis a dotze pagines de 21,7x16,3, impreses, il·lustrades i amb anuncis; la portada era en colors. CEHI: 2, 3. 397.
Pel maig de 1963 trobem el numero 1 i únic d’una publicació també amb el nom de Catalunya (“Portaveu dels catalans de São Paulo”) Fet en català, duia noticies de les activitats del Centre, de literatura, critica de llibres i temes culturals. El motor de la publicació va se Victor Castells. Tenia dotze pagines de 19x27, impreses a dues columnes, il·lustrades i amb anuncis. L’adreça era la del Centre Català (rua Conselheiro Furtado, 684). Arxiu Nacional:1.
Els successius presidents foren Jaume Cuadrat i Realp, Enric Frangioni, Jacint Vila i Ginferrer, Joan Vila i March, Miquel Roca i Corominas, Enric Perdigó i Pelay, Eduard Sala i Sabaté, J.M. Alcañiz i Valentí, Victor Castells, Florenci Mas, Josep Riera i Josep Hijes. El nombre de socis va minvar molt a causa dels trasllats del domicili social, i també per la manca de ajuts i divisions internes. Finalment l’edifici del carrer Conselheiro Furtado fou enderrocat per eixamplar el carrer (1972) i l’entitat no reaccionà vers la construcció d’un altre local.
Volem deixar constància encara de mes algunes publicacions que si be no estan lligades amb el casal català tenen a veure amb la immigració catalana, son dues les referències que tenim i per ordre cronològica son:
Pensat i Fet – Citada també per en Robert Surroca i Tallaferro la única informació que en tenim es que es tracte d’una publicació feta per valencians al Brasil. Referència: Santi Cortês, El republicanisme valencià a l’exili, Generalitat Valenciana, 1993.
Butlletí Informatiu (Ordre Internacional Valencianista) São Paulo – En trobem la seva referència al mateix lloc i autor que la anterior. Segurament fet en català, el butlletí era el portaveu d’aquest ordre, creat a São Paulo pels vols de 1958. Proposava una federació dels països de llengua catalana-valenciana-balear, idea que va defensar-la Sèquia Mislata del Tribunal de les Aigües de la OIV en una conferencia. Van editar uns papers engomats amb el text: “El valencià que s’avergonyeix de parlar la seua llengua és un coent. Parla l’idioma valencià”, que va tenir força circulació.
Per veure les ilustracions aneu a www.catalonia.com.br a l'enllaç infocatalonia - butlletíns.
(Continuarà)

Nenhum comentário: